Segles, dècades,
anys, mesos, setmanes, dies, hores, minuts, segons i un instant en el
qual tot canvia.
Un instant en el
qual tanques els ulls i agafes aire amb totes les teves forces per
trobar el valor necessari per llençar-te.
Un instant en el
qual decideixes que és l’ hora de posar-se mans a l’ obra i
canviar-ho tot o simplement, aquell instant en el qual t’ atures a
observar el teu voltant i somrius per tot seguit continuar amb el teu
camí.
Aquest, és el
moment en què deixes de ser tu, per ser-ho més que mai.
En aquest instant
que ho defineix tot i que no ha durat ni tan sols un segon dintre de
la teva vida, aquest segon dintre de la infinitat del temps, t’ ha
donat la força per continuar el teu recorregut.
Aturar-se enmig de
la tempesta, agafar aire i llençar-se sense por, perquè encara que
no tinguem la total certesa de que saltar no ens farà mal, aquell
instant, és en el que saps que has tingut valor i que ho estàs
fent.
Aquests instants
plens d’ emocions tan efímers com els llamps, són els que fan que
la vida tingui un valor davant el final que a tots ens espera sense
excepcions, perquè la vida, és això, un instant, dintre de
la infinitat del temps.
Thomas Vera - Abril 2014