tag:blogger.com,1999:blog-43263297536611546752024-02-20T16:28:13.792-08:00En un rincón del cajón Thomas Vera.http://www.blogger.com/profile/08781386972120741017noreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-4326329753661154675.post-48900656013571818822015-02-04T14:20:00.000-08:002015-02-04T14:30:03.382-08:00Record d'un ahir.<div style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="border: none; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: white; font-size: 9pt;">Sentir
el bateg del cor estimat davall la pell, que batega al ritme del
propi aconseguint una harmonia perfecta. Construint un ball conjunt
de dos éssers que cerquen el plaer d'enderrocar les barreres,
destruir els límits i de jugar a un perillós joc què els porti més
enllà de les fronteres què qualcú va dibuixar.</span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: white; font-size: 9pt;">Volar.
Fondres en el cel nocturn tacat d'estels què observen amb envejà el
teu somriure sincer, mentres et sents en un somni del qual mai
voldries despertar.</span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: white; font-size: 9pt;">Però,
les mans se separen, els camins es bifurquen i la foscor de la nit ho
cobreix tot fent què aquells estels que sentien envejà ara s'
enriuen de tu.</span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: white; font-size: 9pt;">Així,
les llàgrimes roden per les teves galtes envermellides i cauen a
terra cercant morir. Aconseguint què el dolor s'alluny amb el
repicar del tic-tac d'un rellotge, fent que tot desaparegui en un no
res, que ho consumira tot fins al moment en el qual mon cor, torni a
ballar amb el teu davall la pell.</span></span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
</div>
Thomas Vera.http://www.blogger.com/profile/08781386972120741017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4326329753661154675.post-40850847963023853832014-08-25T19:32:00.003-07:002014-08-25T23:45:53.940-07:00Crack<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Sueños, que se rompen como el delicado cristal contra el suelo,
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Bellas ilusiones que
solo fueron, son y serán un simple espejismo en medio de la nada.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Delicados
sentimientos que como las bellas y coloridas flores, son asesinadas
con frialdad por el cruel y duro invierno.
</div>
<span style="line-height: 100%;">Días en los que el
silencio y la soledad, son dulces compañeras en un viaje al olvido.</span><br />
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
Thomas Vera - Agosto 2014</div>
Thomas Vera.http://www.blogger.com/profile/08781386972120741017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4326329753661154675.post-17457979418240659192014-08-25T19:32:00.001-07:002014-08-25T23:45:17.991-07:00¿Why?<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<div style="text-align: left;">
<span style="line-height: 100%;"><span style="line-height: 100%;">Cuando la ultima
lagrima se desvanezca en el aire, antes incluso de tocar el suelo y
desaparecer en la nada, antes incluso de que cansada, caiga de tus
hinchados ojos, enrojecidos por el dolor y el llanto. Podrás sentirte
aliviado de ese sentimiento, que llena tú pecho desde ya no
recuerdas cuando. Cuando el ultimo sollozo emerja de tus rosados
labios, llenos de heridas provocadas por el afilado contacto de los
dientes contra la carne. Podrás hundir en lo mas profundo de tú
ser, ese sentimiento que hacía que el corazón doliese y el alma
muriera entre desgarradoras palabras, de un alguien, al que nunca
quisiste hacer daño.</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="line-height: 100%;"><span style="line-height: 100%;"><br /></span></span></div>
<span style="line-height: 100%;">Thomas Vera - Agosto 2014</span></div>
Thomas Vera.http://www.blogger.com/profile/08781386972120741017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4326329753661154675.post-32231465775393545892014-08-25T19:31:00.002-07:002014-08-25T23:44:58.200-07:00Llamps<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="line-height: 100%;">Segles, dècades,
anys, mesos, setmanes, dies, hores, minuts, segons i un instant en el
qual tot canvia.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Un instant en el
qual tanques els ulls i agafes aire amb totes les teves forces per
trobar el valor necessari per llençar-te.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Un instant en el
qual decideixes que és l’ hora de posar-se mans a l’ obra i
canviar-ho tot o simplement, aquell instant en el qual t’ atures a
observar el teu voltant i somrius per tot seguit continuar amb el teu
camí.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
Aquest, és el
moment en què deixes de ser tu, per ser-ho més que mai.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
En aquest instant
que ho defineix tot i que no ha durat ni tan sols un segon dintre de
la teva vida, aquest segon dintre de la infinitat del temps, t’ ha
donat la força per continuar el teu recorregut.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Aturar-se enmig de
la tempesta, agafar aire i llençar-se sense por, perquè encara que
no tinguem la total certesa de que saltar no ens farà mal, aquell
instant, és en el que saps que has tingut valor i que ho estàs
fent.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Aquests instants
plens d’ emocions tan efímers com els llamps, són els que fan que
la vida tingui un valor davant el final que a tots ens espera sense
excepcions, perquè la vida, és això, u<span style="line-height: 100%;">n instant, dintre de
la infinitat del temps.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
Thomas Vera - Abril 2014</div>
<br />
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Thomas Vera.http://www.blogger.com/profile/08781386972120741017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4326329753661154675.post-23219530428947540382014-08-25T19:31:00.000-07:002014-08-25T23:37:47.540-07:00Reflexiones de un banco de madera<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="line-height: 100%;">Encontrosé anclado, día tras día, en el suelo, el fuerte banco de
madera. </span><br />
<span style="line-height: 100%;">Observando ocioso a los que impacientes esperan, la llegada de un tren, que los lleve a su destino. </span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="line-height: 100%;"><br /></span>
<span style="line-height: 100%;">Siempre pensó que el hombre se parecía sobremanera a aquellos raudos trenes, siempre yendo y viniendo, subiendo y bajando siempre a la carrera, esclavos del tiempo. </span><br />
<br />
Mientras que él, era totalmente distintos de humanos y trenes. Sin nada que hacer, sin tener que correr, sin horarios que cumplir. Pues ser un banco, lo eximia totalmente del yugo del tiempo.<br />
<br />
Era consciente, de que aun sin quererlo, sus maderas se iban a humedecer y pudrir algún día, aquellos tiempos de observar la velocidad, terminarían y finalmente, su lucha contra el tiempo, habría sido en balde.<br />
<br />
Pero buen consuelo se llevo con él, al entender, que hombre y tren eran iguales. Ambos dejando escapar, las pequeñas cosas a causa de la velocidad, en vez de detenerse a observar, apreciar y guardar, aquellos pequeños e ínfimos momentos de felicidad, que el tiempo te otorga.<br />
<br />
Observando ocioso el banco, pensó contento, que era una suerte poder disfrutar de cada uno de aquellos pequeños detalles, solo por el echo de no tener que ser como hombre y tren. </div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="line-height: 100%;"><br /></span>
<span style="line-height: 100%;">Siempre yendo y viniendo, subiendo y bajando, siempre a la carrera, esclavos del tiempo.</span><br />
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
Thomas Vera - Marzo 2014</div>
Thomas Vera.http://www.blogger.com/profile/08781386972120741017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4326329753661154675.post-29711308771582807362014-08-25T19:29:00.001-07:002014-08-25T23:37:39.577-07:00True Love<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="line-height: 100%;">Querida, ¿cómo
expresar lo que por ti siento?</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
¿Cómo contarle al
mundo que entre tus brazos,
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
cada noche comienza
mi sueño y muere al alba,</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
para darle paso al
perverso día</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
que sin piedad nos
separa?</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
¿Cómo evitar
sentirse lejos de ti,
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
si incluso el mismo
sol niega nuestro encuentro
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
hasta que muere con
la fría noche?
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Corazón, desear
volver de nuevo entre tus brazos,
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
cubrirme con tus
caricias y dormir en tu cuerpo.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Ese es mi anhelo, de alma
cansada.
</div>
<br />
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
Thomas Vera - Marzo 2014</div>
Thomas Vera.http://www.blogger.com/profile/08781386972120741017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4326329753661154675.post-53153697264492315542014-08-25T19:28:00.002-07:002014-08-25T23:38:35.703-07:00Smell of coffee<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Delicioso aroma de amargo sabor,</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
hiriente caricia que cuidadosa se produce,</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
recorriendo por completo cada parte de tu propio ser,</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
acallando el frío de un largo invierno,</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
que aunque hermoso, es capaz de consumir el</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
calor del ardiente fuego.</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Consuelo para un alma solitaria que intenta</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
con fuerza desprenderse de las largas y afiladas</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
garras de la noche.</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Compañera implacable que aunque harpía traicionera,</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
espera impaciente los rayos del alba, para</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
reunirse con tu cuerpo y despojar ese alma</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="line-height: normal;">
</div>
<span style="line-height: 16px;">perezosa, de los dulces brazos de Morfeo.</span><br />
<span style="line-height: 16px;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: right;">
<span style="line-height: 16px;"> </span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="line-height: 16px;"> Thomas Vera - Marzo 2014</span></div>
<span style="line-height: 16px;"><br /></span>
<span style="line-height: 16px;"><br /></span>Thomas Vera.http://www.blogger.com/profile/08781386972120741017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4326329753661154675.post-86057372684363372382014-08-25T19:24:00.004-07:002014-08-25T23:44:40.806-07:00Lies<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Tormentosas palabras
que portan nulo significado, carentes de verdad y moral, que
lentamente, se transforman en el peor de los ardides.
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Ordenadas en el caos
de la mente, que sin saberlo, se impulsa hacia la más dulce
oscuridad, donde el alma reposa aterrada, como un niño se aterra con los sonidos de la noche.
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
Remordimientos que
obligan a establecer tu propia telaraña, teñida de sangre carmesí y el negro de la falsedad.<br />
<span style="line-height: 100%;">Que con paso
sosegado, se extiende por todo tu mundo, consumiendo cada partícula
de tu ser, que desesperado, grita al mundo en pos de recibir una
ayuda que nunca llega.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
Un grito difuminado
en el crudo sonido de la mentira que brota de tus labios cual
cascada de agua helada, para p<span style="line-height: 100%;">erderse en el eco
del propio engaño, dejándose convencer de sus propias argucias para
así acallar la culpa y poder fingir ser fuerte ante sus propios
verdugos.</span><br />
<span style="line-height: 100%;"><br /></span></div>
<span style="line-height: 100%;">Penetrar de tal
forma en la misma mentira, que ya nunca podrás escapar de ella, ya
que con cada tormentosa palabras que porta nulo significado, que
carece de verdad y moral, le das vida a ese monstruo al que llamamos miedo. </span><br />
<span style="line-height: 100%;"><br /></span>
<br />
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: right;">
Thomas Vera - Marzo 2014</div>
</div>
Thomas Vera.http://www.blogger.com/profile/08781386972120741017noreply@blogger.com0