miércoles, 4 de febrero de 2015

Record d'un ahir.

Sentir el bateg del cor estimat davall la pell, que batega al ritme del propi aconseguint una harmonia perfecta. Construint un ball conjunt de dos éssers que cerquen el plaer d'enderrocar les barreres, destruir els límits i de jugar a un perillós joc què els porti més enllà de les fronteres què qualcú va dibuixar.
Volar. Fondres en el cel nocturn tacat d'estels què observen amb envejà el teu somriure sincer, mentres et sents en un somni del qual mai voldries despertar.
Però, les mans se separen, els camins es bifurquen i la foscor de la nit ho cobreix tot fent què aquells estels que sentien envejà ara s' enriuen de tu.
Així, les llàgrimes roden per les teves galtes envermellides i cauen a terra cercant morir. Aconseguint què el dolor s'alluny amb el repicar del tic-tac d'un rellotge, fent que tot desaparegui en un no res, que ho consumira tot fins al moment en el qual mon cor, torni a ballar amb el teu davall la pell.

No hay comentarios:

Publicar un comentario